Enquestes

L’avantguarda de la manipulació o la manipulació de La Vanguardia

La màquina mediàtica del sistema ja fa dies que s’ha posat a treballar-se les eleccions del 25N. Aquesta gran maquinària té una eina per facilitar la manipulació de l’electorat: les enquestes. Se’ns presenten com una mostra de les opinions de la població sobre un determinat aspecte, en aquest cas, unes eleccions. Si més no, si les analitzem bé i sabem llegir-les amb esperit crític veiem com són un instrument per condicionar el vot a través de mostrar una informació buscada, on la opinió que veiem reflectida no és la de l’enquestat sinó la de l’enquestador.

Cas de les eleccions basques

Un exemple de l’efecte de les enquestes el podem trobar a les eleccions d’aquest any a la Comunitat Autònoma Basca. Totes les enquestes del darrer mes abans de les eleccions (menys les del Gara) vaticinaven resultats un pèl inferiors (o iguals) dels que va assolir el PNB, mentre que a EH-Bildu n’hi donaven sempre més (o els mateixos) dels que va acabar traient. Inclús les que sortien dels mitjans espanyolistes alertaven de la possible victòria de coalició de l’esquerra abertzale: el ventall que presentava La Razón (24/IX) donava al PNB entre 23 i 25 escons i a EH-Bildu entre 21 i 24. Des de la Lehendakaritza (1-5/X) situaven els abertzales a un sol escó de diferència dels nacionalistes (PNB: 24-26 i EH-Bildu: 21-23). Finalment la distància entre l’esquerra i la dreta basques va ser de 6 diputats, un resultat que tret del Gara ningú havia pronosticat un mes abans. Una de les interpretacions generalitzades que es van fer durant la nit electoral fou el traspàs de molts vots del PSE-PSOE i del PP cap al PNB. S’argumentava el concepte de la por per la victòria del “braç polític d’ETA” com a detonant del canvi d’opció dels antics votants de PSE-PSOE i PP, ara cedint la seva papereta a Urkullu. Aquesta és una lectura molt vàlida per entendre el retrocés de només un 4% dels vots del PNB en front al daltabaix del PSE-PSOE i del PP, 33,4 i 11,1% respectivament. Així, els nacionalistes van superar expectatives i els abertzales no van arribar als pronòstics i, alhora, La Razón va ajudar a precipitar la caiguda dels “socialistes” i no veure el seu malson fet realitat.

De Racòmetre en Racòmetre

En el cas de les eleccions al Principat veiem clarament amb les enquestes presentades fins ara com depenent del mitjà que la contracti sortirà un resultat o un altre. D’ençà del primer Racòmetre (enquesta encarregada per RAC1, que forma part del Grup Godó, com La Vanguardia i el Compte) no s’ha donat cap escó a SI argumentant la dispersió del vot independentista, i tenint en compte la desaparició d’una altra escissió d’ERC, Reagrupament, que donarà suport a CiU. De la mateixa manera, però en sentit invers pel que fa al creixement de vots, cap enquesta tret de la de Telecinco (3/XI) dóna cap escó a la CUP-AE. Això farceix de bona base pels dirigents d’ERC per alertar de la inutilitat del vot si va cap a alguna d’aquestes opcions: “Els vots de SI i CUP-AE aniran directament a les escombraires i, per tant, vota útil, vota ERC.” Per suposat no cal matissar que donat que el marge d’error de les enquestes és de més del 3%, és obvi que qualsevol de les opcions podrien rebre escons sense que cap enquesta ni ho ensumi. Però si més no, resulta molt gratificant per aquells partits més o menys afins al sistema, que enfonsant les noves opcions o les opcions minoritàries en poden treure rèdit.

Alhora que el president de la Generalitat i candidat per CiU i els seus col·legues amenacen amb que sols amb la majoria absoluta de la federació nacionalista es podrà emprendre el “projecte nacional”, des del Grup Godó i els altres mitjans de comunicació del règim surten un parell de cops per setmana titulars de l’estil: “CiU frega la majoria absoluta” o “CiU s’allunya de la majoria absoluta”. De Racòmetre (23/X) en Racòmetre (5/XI) cap mitjà dóna la majoria absoluta als nacionalistes neoliberals i això pot fer decantar el vot a moltes persones que, encara dubitatives, es poden veure enredats per la propaganda (inclús d’òrgans com l’ANC) i cedir al #totsambelpresident.

Per acabar-ho d’adobar i anant una mica més enrere del primer Racòmetre, La Razón pronosticava fins a 3 escons pels feixistes i xenòfobs de PxC.

A dia d’avui

El darrer Racòmetre segueix la línia de donar un bon creixement per CiU però no suficient per assolir la majoria absoluta. Embolicant-se amb banderes sembla ser que la dreta catalana aconsegueix emmascarar les retallades amb estelades i no només no pateix el càstig de la població sinó que amb gairebé 100.000 vots més els donen entre 2 i 3 diputats nous (un del PSC-PSOE que treu a Lleida i el de SI de Girona). El daltabaix del PSC-PSOE s’aguditza perdent 10 escons (i gairebé 20 respecte el 2006) i fent-ho a totes les circumscripcions i cap a totes direccions. El PP, que potser és el que ha restat més immòbil en els seus posicionaments, com és obvi,  no pateix gairebé variació i tant podria pujar com baixar un escó. ICV-EUiA recolliria els vots esquerrans que van perdent els de Pere Navarro pujant 4 escons (3 de Barcelona i 1 de Tarragona) i evidenciant que no estan mobilitzant l’electorat abstencionista com sí ho ha fet l’esquerra alternativa a altres països com França (Front de Gauche) o Grècia (Syriza), sinó que sols reben la desafecció dels votants de la socialdemocràcia clàssica. Els nacionalistes socialdemòcrates guanyen un pèl més, segueixen sense assolir la seva preuada segona posició restant quarts i tampoc motiven res més que els prefugats de SI que ara els hi tornen i algun escó sorgit d’aquells catalanistes seguidors de Maragall que amb l’anunci del projecte avui conegut com “Esquerra i País”, comencen a fer front en favor d’aquesta CiU d’esquerres que imagino que ara és ERC. I finalment, Ciutadans treu molt profit del debat independentista i la desafecció política presentant-se com a una organització jove en contra del separatisme (6-7 escons). Observant que els escons provenen, principalment del daltabaix del PSC-PSOE, però també del PP, podem resoldre que el programa conduït per Jordi González, més que El Gran Debate podria ser una versió politico-nocturna d’El Programa de AR, però sense l’Ana Rosa i amb l’Albert Rivera, ja que l’altaveu propagandístic que li han servit en safata els de Mediaset ha catapultat la seva figura i el seu partit.

A la CUP-AE li projecten més de 60.000 vots, duplicant els de l’anterior Racòmetre. És una molt bona dada, donat que és un creixement molt gran i encara no s’ha donat gaire a conèixer. A més, tampoc ha començat la campanya electoral i la Vaga General del proper 14 de novembre ha de ser el seu acte principal. Per tant, aquesta aposta anticapitalista catalana només té terreny per créixer i, si l’escalda de Racòmetre en Racòmetre continua i es fa una bona campanya de conscienciació i una gran activitat durant jornada de vaga, pot esdevenir la gran sorpresa de la nit electoral. També cal destacar que la principal procedència del vot prové dels 121.138 que perden “altres partits” (com Revolta Global que ha apostat per la CUP-AE o Lluita Internacionalista, Corrent Roig, Partit Pirata, entre d’altres) i dels 118.943 vots més sorgits de l’abstenció. Per tant, és aquí on la CUP-AE ha d’anar a atraure electors i ha de convèncer que és una alternativa real al sistema, que no faran el joc parlamentari mantenint sempre el peu de recolzament al carrer i que utilitzaran la presència al Parlament per ser l’altaveu de les lluites populars.