El ple de constitució de la desena legislatura comptava amb
una nova actriu, la CUP-AE. El David, la Georgina i el Quim. Els dos diputats i
la diputada van captar l’atenció, en un moment que normalment hagués passat desapercebut
(i ho va ser amb la resta de forces polítiques) lluint diversos símbols
planxats a la roba que van anar mostrant cada cop que s’aixecaven per anar a votar els
càrrecs del Parlament. Quan van votar van tornar a destacar. Si bé el resultat
i les opcions escollides pels partits ens portava a una altre moment
intranscendent estèticament, el David, la Georgina i el Quim van llençar un
altre símbol, votant a persones que no es trobaven allà i que en cap cas haguessin
sortit escollits: víctimes de les bales de goma, dels assassinats policials i
de la ultradreta, dels desnonaments i dels Centres d’Internament d’Estrangers
(CIEs). Eren símbols. Com la roba que portaven (la que porta la gent del
carrer), com el pentinat que duen (el de la gent del carrer) o com les seves
professions (les de la gent del carrer). En acabat l’acte, el que potser es
pensaven ells que passaria desapercebut per la normalitat amb la que ho deuen
fer, va ser un altre dels símbols que van portar a la càmera legislativa.
Mentre sonava Els Segadors, a part de cantar-la, els diputats i diputada de la
CUP-AE van alçar el puny, així com també ho va fer algú des de ICV-EUiA, com David
Companyon (del POR dins EUiA) des de la mesa del Parlament lluint la samarreta
groga contra les retallades.
