Només són personatges. Lluny queda el culte a la
personalitat. Res de mitificació, ni alabances desmesurades, ni sobreexposició
d’unes cares per damunt de l’anònima imatge de la classe treballadora. Ni tan
sols és l’assumpció a algunes persones de les frases que han popularitzat,
potser altres ho han dit abans. I encara més, potser la interpretació del que
han dit s’ha vist transformada. Allò important és què es diu, i per què. El
personatge sols exposa el context i facilita la concepció d’allò que de manera
sintètica s’exposa en la seva cita.
Són cites, simplement. Constantment tornen a vindre per
recordar-nos allò contra que fa segles que lluita la classe treballadora. També
esdevenen el resum de tot un ideari, d’unes experiències o definitòries
conclusions.
