5 dades de les eleccions d’Andalusia ’15 que no t’explicaran

   1) Malgrat l’èxit rotund que es plasma sobre Susana Díaz, es va quedar més gent a casa de la que va votar al PSOE. L’abstenció representa el 36% i són més de 2 milions de persones les que van escollir aquesta opció. Més de 85mil persones més van escollir l’opció de no votar per davant de l’oferta del #YoConSusana. En conseqüència, l’opció més escollida pels i les andaluses va ser l’abstenció. Respecte les que no van anar als col·legis electorals, només poc més de 200mil persones van decidir votar al PPSOE. Així, de cada 100 andaluses 36 es van abstenir i només 39 van votar al PSOE o al PP.

Seguirem Cridant

Ens semblàvem predestinades a canviar la història, si més no la local i contribuir a més enllà. Ens crèiem capaces de capgirar-ho tot amb només 4 anys d’entrenament i una pretemporada a la banqueta esperant sortir a jugar. Vèiem abismes on colar-nos on hi ha escletxes tant primes que cal molta palanca per fer-nos lloc i poder passar. Teníem el coratge, la il·lusió i una esperança crítica que ens permetia refiar-nos del moment propici que teníem davant. Ho hem intentat i no hem triomfat, ens hem avançat i no ens han seguit, vam sortir de la marginalitat i ens hem topat amb la crua realitat. Però hem après i ens hem reforçat, ens l’hem fotut però ens hem alçat. Per tant, seguirem fent el que hem fet fins ara, escalfar els carrers per fer bullir la societat, crear i reforçar contrapoder i organitzar-nos perquè, tard o d’hora, canviarem la història.

Aquesta entrada pretén ser una reflexió sobre la vivència que ha representat la segona fase del projecte de la Crida per Mollet, començada amb la 2ona Assemblea del 25 de setembre i tancada amb la 3era el darrer 7 de març. Què no és? No és un anàlisi del què ha passat, tot i que sigui una reflexió d’algú molt analític. És una continuació de dues entrades passades on, a través de cançons, presentava reflexivament el nou moviment polític, i amb el suport dels vídeos del projecte, reflectia Elscrits de la Crida. D’aquesta manera, tanco la trilogia també musicant la meva exposició.