Estimada classe mitja,
No m’agradaria que t’ofengués el que et vinc a dir, que és tota una veritat que em surt del cor i de la més cordial sinceritat. Sempre m’has dit que era un dels teus i m’has volgut relacionar amb els que has definit com els meus iguals. M’has insistit en les diferències que existeixen amb les classes més humils, que jo no era com ells. M’has volgut donar a entendre que ens trobàvem a mig camí entre els rics i els pobres i que si feia bé les coses esdevindria dels primers i si les feia malament aniria a petar amb els altres. Has de saber, però, que no ets ningú!