dijous, 29 de setembre del 2011

Carta a la classe mitja

Estimada classe mitja,
No m’agradaria que t’ofengués el que et vinc a dir, que és tota una veritat que em surt del cor i de la més cordial sinceritat. Sempre m’has dit que era un dels teus i m’has volgut relacionar amb els que has definit com els meus iguals. M’has insistit en les diferències que existeixen amb les classes més humils, que jo no era com ells. M’has volgut donar a entendre que ens trobàvem a mig camí entre els rics i els pobres i que si feia bé les coses esdevindria dels primers i si les feia malament aniria a petar amb els altres. Has de saber, però, que no ets ningú!

dilluns, 26 de setembre del 2011

L’alliberament nacional per la Revolució Social

[...] a nosaltres els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. [...] Una Catalunya alliberada de l’Estat espanyol, us asseguro amics madrilenys, que fóra una Catalunya amiga de tots els pobles de la Península hispànica i sospito que els qui ara pretenen presentar-se com els capdavanters del catalanisme, tenen una entesa fraternal i duradora amb les altres nacionalitats peninsulars. Per tant, és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I és que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, és a dir els interessos del capitalisme, a tot altre interès o ideologia.1

dijous, 22 de setembre del 2011

El partit més important de la vida [I]

Primer temps 1 
No és un partit típic, però el veiem cada setmana. No té temps limitat però tard o d’hora s’acaba2. Sempre escoltem la cantarella del partit del segle, el més important de tots. Però jo, més agosarat, m’atreveixo a anar més enllà i dic que aquest al que em refereixo és el partit dels segles3. Alguns fanàtics del futbol sobrevaloren aquell partit que tan esperen i fan que el món giri al voltant d’aquesta obsessió. El partit del que us parlo, fa que fins i tot els que se’n vulguin desentendre  vegin com tot en queda condicionat.  I és que el matx que ara us narraré és el més important  de la vida.