Arrels

“Som l’embrió polític d’una futura constitució dirigent” 

Salvador Seguí, 4 de setembre de 1920

Avui fa una any que assumia, amb la cançó dels Irie Révoltés, que el temps és or (“Zeit ist Geld”) com a rèplica a la frustració de l’acomiadat. Perdia moltes coses, però amb la puntada de peu que em feien a l’empresa on treballava, el que veia era orgull, perquè com em deia,

“Potser diràs que perdo diners, 

però jo vull veure que guanyo temps!
Potser pensaràs que el què, és un fracàs. 

Però jo vull veure que és una oportunitat.
Potser pensaràs que el com, és frustrant, 

perquè no han volgut dir el perquè. 
Però jo vull veure que és gratificant, 

justament perquè no podien dir el perquè.
Potser pensaràs que el perquè, 

és el caràcter contestatari, antiautoritari, inconformista.
Però jo vull veure que és honradesa 

amb els principis, esperit crític i potencial desafiament.

Potser pensaràs que acomiadant-me 

m'han fastiguejat les festes amb aquest fàstic de regal.
Però jo vull veure com m'han avançat 

allò que duia el rei mag Melcior, un cofre ple d'or.
Potser pensaràs que al cap i a la fi m'estic conformant.
Però jo vull veure que és 

l'optimisme de la voluntat i que cal seguir lluitant.
Potser pensaràs que és ràbia i venjança, 

però jo vull veure-hi dignitat i pedagogia.
Potser pensaràs que l'or són els diners, 

però jo vull veure que l'or, és el temps.”