Quan el motor és la gent

“Puc ser el primer o puc ser l’últim... ja veuen que no hi ha condicions personals” deia Artur Mas quan intentava convèncer ERC per fer una llista conjunta, i així salvar-se i salvar el seu partit de la primera derrota electoral i poder convocar eleccions. Si més no, el partit de Junqueres no va cedir. El procés es paralitzava perquè el cridat a ser principal partit del país no volia cedir a la voluntat interessada del cridat a ser l’anterior principal partit del país. Malgrat que l’actual presidenta del Parlament havia exclamat “President, convoqui eleccions, volem votar en els pròxims 3 mesos!” en nom de l’ANC des de la plaça de Catalunya, Mas no ho va fer perquè ERC no feia el que li deia i paralitzava el procés. I només fa un any... 

Eleccions patriarcals molletanes

10 tics masclistes de les candidatures a la cita electoral local

Matís! Cal tenir en compte que la legalitat vigent obliga a totes les candidatures a complir una paritat de gènere: en cada bloc de 5 (1-5, 6-10, 11-15...) hi ha d’haver un mínim de 2 persones del gènere minoritari (3 dones i 2 homes o 3 homes i 2 dones).

   1) Només 1 de les 9 llistes electorals està encapçalada per una dona: Del conjunt de candidatures que es presenten a les eleccions del proper 24 de maig només n’hi ha una en la que el cap de llista és una dona. No és ERC que presenta l’Oriol López, ni el PSC amb l’actual alcalde Monràs, ni Canviem amb el flamant podemista Xavier Buzón, ni la CiU del Joan Daví, ni la peculiar CUP molletana amb Israel Giuffrida, ni C’s que ho torna a intentar amb un home, ni els fastigosos de PxC, ni els telemàtics de Pirates... sinó que havia de ser precisament el PP amb la diva Susana Calvo qui posés la perspectiva de gènere en els líders de la propera legislatura a l’Ajuntament de Mollet del Vallès.

5 dades de les eleccions d’Andalusia ’15 que no t’explicaran

   1) Malgrat l’èxit rotund que es plasma sobre Susana Díaz, es va quedar més gent a casa de la que va votar al PSOE. L’abstenció representa el 36% i són més de 2 milions de persones les que van escollir aquesta opció. Més de 85mil persones més van escollir l’opció de no votar per davant de l’oferta del #YoConSusana. En conseqüència, l’opció més escollida pels i les andaluses va ser l’abstenció. Respecte les que no van anar als col·legis electorals, només poc més de 200mil persones van decidir votar al PPSOE. Així, de cada 100 andaluses 36 es van abstenir i només 39 van votar al PSOE o al PP.

Seguirem Cridant

Ens semblàvem predestinades a canviar la història, si més no la local i contribuir a més enllà. Ens crèiem capaces de capgirar-ho tot amb només 4 anys d’entrenament i una pretemporada a la banqueta esperant sortir a jugar. Vèiem abismes on colar-nos on hi ha escletxes tant primes que cal molta palanca per fer-nos lloc i poder passar. Teníem el coratge, la il·lusió i una esperança crítica que ens permetia refiar-nos del moment propici que teníem davant. Ho hem intentat i no hem triomfat, ens hem avançat i no ens han seguit, vam sortir de la marginalitat i ens hem topat amb la crua realitat. Però hem après i ens hem reforçat, ens l’hem fotut però ens hem alçat. Per tant, seguirem fent el que hem fet fins ara, escalfar els carrers per fer bullir la societat, crear i reforçar contrapoder i organitzar-nos perquè, tard o d’hora, canviarem la història.

Aquesta entrada pretén ser una reflexió sobre la vivència que ha representat la segona fase del projecte de la Crida per Mollet, començada amb la 2ona Assemblea del 25 de setembre i tancada amb la 3era el darrer 7 de març. Què no és? No és un anàlisi del què ha passat, tot i que sigui una reflexió d’algú molt analític. És una continuació de dues entrades passades on, a través de cançons, presentava reflexivament el nou moviment polític, i amb el suport dels vídeos del projecte, reflectia Elscrits de la Crida. D’aquesta manera, tanco la trilogia també musicant la meva exposició.