Símbols: Alçar el puny

El ple de constitució de la desena legislatura comptava amb una nova actriu, la CUP-AE. El David, la Georgina i el Quim. Els dos diputats i la diputada van captar l’atenció, en un moment que normalment hagués passat desapercebut (i ho va ser amb la resta de forces polítiques) lluint diversos símbols planxats a la roba que van anar mostrant  cada cop que s’aixecaven per anar a votar els càrrecs del Parlament. Quan van votar van tornar a destacar. Si bé el resultat i les opcions escollides pels partits ens portava a una altre moment intranscendent estèticament, el David, la Georgina i el Quim van llençar un altre símbol, votant a persones que no es trobaven allà i que en cap cas haguessin sortit escollits: víctimes de les bales de goma, dels assassinats policials i de la ultradreta, dels desnonaments i dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs). Eren símbols. Com la roba que portaven (la que porta la gent del carrer), com el pentinat que duen (el de la gent del carrer) o com les seves professions (les de la gent del carrer). En acabat l’acte, el que potser es pensaven ells que passaria desapercebut per la normalitat amb la que ho deuen fer, va ser un altre dels símbols que van portar a la càmera legislativa. Mentre sonava Els Segadors, a part de cantar-la, els diputats i diputada de la CUP-AE van alçar el puny, així com també ho va fer algú des de ICV-EUiA, com David Companyon (del POR dins EUiA) des de la mesa del Parlament lluint la samarreta groga contra les retallades.

Una altra manera de veure els resultats

D’entrada pot sorprendre el gràfic, ja que estem acostumats a veure els resultats sempre ignorant la participació (percentatge dels vots o distribució d’escons). L’abstenció és una dada molt important, però sovint es queda en un apunt i uns quants comentaris al respecte durant el dia i a l’inici de la nit electoral, quan encara no està gaire avançat l’escrutini. A partir d’aquí, aquesta dada passa desapercebuda, tot i ser una mostra clara de la desafecció política i de la manca d’interès per part de la societat. El gràfic amb el que es mostren els resultats parteix de la base del total del cens i la manera en la que es distribueix la participació, però incloent l’abstenció. S’ha d’entendre que l’abstenció és una manera de participar en un procés polític, ja sigui de forma activa (rebutjant les regles del joc) com passiva (manca d’interès).

D’aquesta manera, veiem com només 2 de cada 10 catalans amb dret a vot van escollir la força que ha guanyat les eleccions, la neoliberal CiU, concedint 50 escons a la formació. Si més no, gairebé 4 de cada 10 no tenen representació, ja sigui perquè van decidir no votar (o no van poder), perquè ho van fer nul o en blanc o a candidatures que no han obtingut escó.

Enquestes

L’avantguarda de la manipulació o la manipulació de La Vanguardia

La màquina mediàtica del sistema ja fa dies que s’ha posat a treballar-se les eleccions del 25N. Aquesta gran maquinària té una eina per facilitar la manipulació de l’electorat: les enquestes. Se’ns presenten com una mostra de les opinions de la població sobre un determinat aspecte, en aquest cas, unes eleccions. Si més no, si les analitzem bé i sabem llegir-les amb esperit crític veiem com són un instrument per condicionar el vot a través de mostrar una informació buscada, on la opinió que veiem reflectida no és la de l’enquestat sinó la de l’enquestador.

L'endemà

La Diada del 2012 es ressaltarà en negreta als llibres d’història que llegiran els nostres fills i nets. Serà narrat com un dels passos del poble de Catalunya cap a la seva llibertat. Podria ser dins un capítol titulat l’Alliberament Nacional. Amb antecedents propers com el 10J de 2010 contra la sentència sobre l’Estaut i algun de posterior com el darrer intent d’encaixar dins l’Estat Espanyol mitjançant el Pacte Fiscal, l’11 de setembre de 2012 representarà un gran punt d’inflexió. El capítol, com és de suposar, acabarà amb la Proclamació d’Independència del Principat de Catalunya.

#29M

Tot anava bé, fins que van arribar els Mossos
Aquesta entrada vol ser un crònica de la Vaga General d’ahir, 29 de març de 2012. Es tracta del que succeí durant el dia d’ahir al centre de Barcelona, la mobilització de piquets del matí i la manifestació impedida de la tarda.

En Teo es torna radical

En Teo un dia va decidir fer un gest honorable i plantar un pi davant de casa amb la mala fortuna que va créixer al davant de la porta. Mentre el pi era menut en Teo el regava molt sovint i passava hores al seu costat. Si més no, amb el pas del temps se’n va anar oblidant. Fins el dia que de tan gros que es va fer l’arbre va obstaculitzar l’entrada. Llavors en Teo es va trobar amb un dilema, què havia de fer amb el pi?