Arrels

“Som l’embrió polític d’una futura constitució dirigent” 

Salvador Seguí, 4 de setembre de 1920

Avui fa una any que assumia, amb la cançó dels Irie Révoltés, que el temps és or (“Zeit ist Geld”) com a rèplica a la frustració de l’acomiadat. Perdia moltes coses, però amb la puntada de peu que em feien a l’empresa on treballava, el que veia era orgull, perquè com em deia,

“Potser diràs que perdo diners, 

però jo vull veure que guanyo temps!
Potser pensaràs que el què, és un fracàs. 

Però jo vull veure que és una oportunitat.
Potser pensaràs que el com, és frustrant, 

perquè no han volgut dir el perquè. 
Però jo vull veure que és gratificant, 

justament perquè no podien dir el perquè.
Potser pensaràs que el perquè, 

és el caràcter contestatari, antiautoritari, inconformista.
Però jo vull veure que és honradesa 

amb els principis, esperit crític i potencial desafiament.

Potser pensaràs que acomiadant-me 

m'han fastiguejat les festes amb aquest fàstic de regal.
Però jo vull veure com m'han avançat 

allò que duia el rei mag Melcior, un cofre ple d'or.
Potser pensaràs que al cap i a la fi m'estic conformant.
Però jo vull veure que és 

l'optimisme de la voluntat i que cal seguir lluitant.
Potser pensaràs que és ràbia i venjança, 

però jo vull veure-hi dignitat i pedagogia.
Potser pensaràs que l'or són els diners, 

però jo vull veure que l'or, és el temps.”

Valuoses abstencions

“Si les élections pouvaient changer la vie, elles seraient interdites”

Irie Révoltés

Sempre paro molta atenció a l’abstenció. M’interessa moltíssim veure, més enllà d’una opció representativa, que la resposta d’una gran part de la població és no participar del procés electoral que sigui. Una opció, l’abstenció, que com les representatives és plural, doncs les raons que poden motivar aquesta decisió poden ser, en grans trets i deixant-me aïllades qüestions que s’hi puguin sumar, de caràcter actiu o passiu. És a dir, l’abstenció pot ser activa, quan es busca boicotejar el règim rebutjant les regles de joc; o passiva, quan per la manca d’interès no es troba cap argument per participar del procés electoral. Com he deixat caure, hi ha més raons que poden motivar o determinar l’abstenció, com estar malalt, de vacances, etc, però poso l’accent en quan l’abstenció és volguda, activa o passivament.

Els crits de la Crida

Una explicació col·lectiva i autònoma del projecte rupturista Crida per Mollet¹

Anna Jiménez: “En aquests anys de crisi, com tots sabeu, hem vist com han aparegut quantitat de moviments socials: la PAH, les Marxes de la Dignitat, la Marea Groga... i la gent d’aquests moviments ens hem anat trobant als carrers, a les places i tot això ho hem fet amb un objectiu: aconseguir que la política deixi d’estar en mans dels poderosos i que els interessos de la gent passin per davant dels econòmics.”

Miguel Bárcena: “És que és ara o mai. O sigui, que vivim un moment històric que és clau per poder canviar les coses!”

Canviarem la història

Pels volts del 2003 la clàssica estètica punk ja anava cap a la baixa. Noves estètiques sorgien del mestissatge de les tribus urbanes amb les que moltes havíem crestut. I el jako ja no estava tant present als carrers, places i parcs de les ciutats. Amb 17 o 18 anys vestia pantalons elàstics ajustats que acabaven dins les botes militars que calçava, una samarreta amb una gran A encerclada que s’entreveia entre les cremalleres de la Harrington voltada per un mosaic de quadres blancs i negres (que vinculàvem a l’ska), i encapçalava aquesta estètica amb una cresta alçada i de color negre. I segurament, no érem conscients de tot el que fèiem, dèiem o crèiem. I tampoc, devíem ser gaire coherents.

Un tal David Fernàndez es feia ressò al web decibel.cat del disc d’homenatge a Ovidi Montllor que preparava una reconeguda banda del “rock bastard” català de Vilafranca del Penedès: Inadaptats. I aquell any vaig ser, entre molts altres, en un concert memorable d’aquest conjunt a la seva terra, i acompanyats per dos altres referents musicals: Kop i Obrint Pas. Tres caps de cartell de la moguda musical alternativa de casa nostra, que eixamplava els estils i creava sinèrgies entre gent molt diferent.

Una de les cançons, que encara avui toquen com a Eina, esdevenia el Leitmotiv (Leitmotiv, una altra gran peça dels Kop) de la vida: Canviarem la història. Reproduïa molt fidelment el context en el que havíem crescut i ens obria d’esperança i responsabilitat un futur en el que havíem de prendre la paraula per canviar la història. Ens tocava a nosaltres anar-nos conscienciant que la clau de volta la duríem la nostra generació.