A mitjans del s.XVIII els escriptors occidentals ja
mencionaven un “joc asiàtic” que els havia arribat del Japó, que segons la
Viquipèdia va ser inventat a la Xina. L’origen, segons l’enciclopèdia lliure,
es troba en les arts marcials, en els clàssics moviments. Així, la pedra és un
atac directe, el que vindria a ser un cop de puny. La tisora és un atac als
ulls o al nas (per les narius). I el paper és el moviment de defensa, tant
respecte la pedra (aturant el cop de puny) com respecte les tisores (enfront la
cara amb el palmell mirant a dreta o esquerra). Si més no, això trontolla una
mica quan ho extrapolem a les normes del joc: la pedra trenca les tisores, que
tallen el paper, que embolica la pedra tancant el cercle.
