Una altra manera de veure els resultats

D’entrada pot sorprendre el gràfic, ja que estem acostumats a veure els resultats sempre ignorant la participació (percentatge dels vots o distribució d’escons). L’abstenció és una dada molt important, però sovint es queda en un apunt i uns quants comentaris al respecte durant el dia i a l’inici de la nit electoral, quan encara no està gaire avançat l’escrutini. A partir d’aquí, aquesta dada passa desapercebuda, tot i ser una mostra clara de la desafecció política i de la manca d’interès per part de la societat. El gràfic amb el que es mostren els resultats parteix de la base del total del cens i la manera en la que es distribueix la participació, però incloent l’abstenció. S’ha d’entendre que l’abstenció és una manera de participar en un procés polític, ja sigui de forma activa (rebutjant les regles del joc) com passiva (manca d’interès).

D’aquesta manera, veiem com només 2 de cada 10 catalans amb dret a vot van escollir la força que ha guanyat les eleccions, la neoliberal CiU, concedint 50 escons a la formació. Si més no, gairebé 4 de cada 10 no tenen representació, ja sigui perquè van decidir no votar (o no van poder), perquè ho van fer nul o en blanc o a candidatures que no han obtingut escó.

Un Parlament diferent

Un exercici interessant és veure com quedaria l’hemicicle si ens prenguéssim seriosament l’abstenció. Ignorant la llei electoral i seguint la lògica d’una persona - un vot, si representéssim el percentatge dels qui no han quedat representats, un 38% dels escons estarien buits. Això vol dir que, si es mostrés, l’abstenció ocuparia gairebé 50 escons. CiU només en tindria 27 (23 menys que amb la llei electoral) i tota la resta de candidatures tindrien entre 2 i 8 menys, tret de la CUP-AE, que mantindria els 3 assolits.

Si ignoréssim l’abstenció però continuéssim constituint el Parlament com una gran assemblea (una persona – un vot) el resultat també variaria considerablement. La gran perjudicada seria CiU, que es quedaria amb 41 (9 menys que ara) mostrant que és la formació a qui millor li va la llei actual. Els altres perjudicats serien aquells altres partits que obtenen una proporció d’escons superior a la seva proporció de vots i que també se’n veuen beneficiats de l’actual sistema de repartiment: ERC amb 18 (-3) i PP amb 17 (-2). Els que tenen una proporció similar i, per tant, no hi perdrien ni hi guanyarien amb el canvi, són ICV-EUiA i PSC. Les candidatures més minoritàries i/o amb el vot més repartit hi guanyarien. Ciutadans per exemple, actualment sense representació a dues demarcacions, obtindria un escó més si tots els vots valguessin el mateix. De les actuals formacions que tenen representació, la Candidatura d’Unitat Popular és la principal perjudicada. Si amb la llei vigent ha estat molt a prop d’aconseguir l’entrada del parlamentari de Girona i a uns quants vots de guanyar el de Tarragona, d’aquesta manera, l’esquerra independentista tindria 5 escons (+2). Caldria afegir fins a 11 escons que obtindrien els partits que no han assolit representació. Així, aquesta xifra es distribuiria més o menys de la següent manera: 2 corresponents dels vots en blanc, com també per la feixista PxC i la desapareguda SI, 1 corresponent als vots nuls, com també per Escons en Blanc, el PACMA i el Partit Pirata, i un darrer que correspondria al conjunt de la resta (UPyD, Farts.cat, Via Democràtica i UCE).

L’exercici pot semblar una estupidesa, però és una bona manera de veure el comportament real de la societat i com condiciona la llei electoral. Reflexa com els grans partits se’n beneficien i els petits o molt repartits pel territori en surten perjudicats. S’evidencia el caràcter partitocràtic del sistema polític actual i que per aquesta mal anomenada democràcia el Parlament és un circ, on cada quatre anys (o menys!) ens fan aplaudir.