La
Diada del 2012 es ressaltarà en
negreta als llibres d’història que llegiran els nostres fills i nets. Serà narrat
com un dels passos del poble de Catalunya cap a la seva llibertat. Podria ser
dins un capítol titulat l’Alliberament
Nacional. Amb antecedents propers com el 10J de 2010 contra la sentència
sobre l’Estaut i algun de posterior com el darrer intent d’encaixar dins
l’Estat Espanyol mitjançant el Pacte Fiscal, l’11 de setembre de 2012
representarà un gran punt d’inflexió. El capítol, com és de suposar, acabarà
amb la Proclamació d’Independència del Principat de Catalunya.
Però
el llibre no acabarà aquí. Les properes pàgines explicaran als alumnes, d’algun
temps futur, el Procés Constituent
d’una nova realitat social. El professor introduirà a la lliçó els intents de
la burgesia catalana de dotar-se abans de la secessió d’elements per controlar
aquest procés constituent que encapçalats per CiU anomenaran “estructures
d’estat”. També haurà de recordar les classes passades en les que es parlà del
clima de conflictivitat social arran de la crisi del capitalisme i el Moviment
dels Indignats. I, és clar, en aquesta intersecció haurà de descriure el paper
de l’Esquerra Independentista.
No
hem de permetre que el capítol continuï amb la constitució d’un Estat Neoliberal. Un estat que
converteixi el país en un gran centre d’oci turístic pels burgesos forans. O
una República Catalana que mantingui i esglaonadament vagi augmentant les
diferències entre rics i pobres amb la injustícia social. O que abraci el
feixisme amb atacs als drets humans com el racisme o la homofòbia. I que tot
això hagués sigut per les dures condicions que vinguessin imposades des de
Brussel·les i els governs nostrats haguessin de sucumbir per poder restar a la
UE i seguir comerciant amb €.
El
capítol l’hem de titular l’Alliberament
Social. Hem de fer que se’ls expliqui com els catalans van aprofitar
l’avinentesa de fer quelcom de nou, per fer-ho bé. Que el procés constituent
obrí les portes a la Revolució Social i que el que es construí fou un país des
de baix. Que vam saber connectar amb la terra
i escoltar els seus batecs que clamaven justícia ambiental aprenent a conviure
d’una manera sostenible i en harmonia amb la natura. Que vam esdevenir un poble
unit al treball per combatiu,
després de socialitzar els mitjans de producció i fer que la societat mateixa
fos la nostra única patrona. I que vam avivar la nostra cultura tradicional i alhora vam ser capaços de progressar també
culturalment fent-nos més oberts, més crítics, més conscients i més
compromesos. Que vam expressar el nostre sentiment
com a nació, però també com a classe.
En
aquest nou capítol el que ha d’estar en negreta és la Unitat Popular. S’ha d’escriure que la classe treballadora va
aconseguir unir-se per combatre el capitalisme i construir la justícia social
com a element intrínsec de l’Alliberament Nacional. I per poder escriure
aquesta història i no una altra ens hem d’avançar. L’esquerra anticapitalista
hem d’avançar-nos a un fet, ja no probable, sinó imminent, per no veure’ns
lliures com a poble i tan o més oprimits com a classe. Ells ja ho estan fent i
ara ja no valen les opinions oposades en el tractament nacional, tots volem el
mateix tot el poder pel poble, des
del poble i pel poble, perquè sols el poble salva el poble!
Hola de nou! Algunes coses ja te les he comentat a l'altre blog (converses paraleles, jeje) però així, per continuar el debat, que em sembla interessant:
ResponElimina1) El procés no és imminent, ni molt menys. Sí que sembla que ha començat a caminar, que "s'ha fet gran", està en marxa. Però primer, que en tot cas és un procés a llarg termini que haurà de passar per diferents fases, cadascuna amb els seus tempos polítics, i segon, que pot acabar de moltíssimes maneres, una d'elles és la independència, però no la única. Ja veus com el nostre Artur no ha trigat gaire en començar a portar l'aigua al seu molí: aquestes "estructures d'estat" podrien ser la seva estratègia cap a la secessió, però també un nou "peix al cove". CiU: Playing the whore and the little Ramona since 1978 (esto me ha gustado, lo voy a tuitear xD).
2) És un error, en la meva opinió, deslligar, en el temps i/o en l'espai, "l'alliberament nacional" de "l'alliberament social". Com no els facis junts no podràs fer el segon, o com a molt, quan resulti que vulguis fer el segon et trobaràs en una situació de debilitat extrema, i per tant, no guanyaràs. Si l'aliança que forja la independència de Catalunya es basa en un punt de trobada patriòtic entre conservadors (UDC), ultraliberals (CDC), socialdemòcrates més o menys simpàtics (ERC i això que se'n diu "sector catalanista del PSC"), i aquesta UPyD amb barretina anomenada SI, el que et sortirà, com a molt, com a molt molt, és un país semblant a l'Espanya del 78, més a la dreta encara, perquè els fatxes estan que se salen. Sense rei, algo es algo (sempre que el Joel Joan no trobi un hereu de Jaume I, que tot podria passar). I amb el poble aplaudint amb les orelles, satisfet, i uns anys tranquil fins que de cop s'adoni que això que te no és allò pel que va lluitar. Artur Mas seria el pare de la patria, i li dedicariem places, i li fariem una estatua a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Diagonal, que ompliriem de flors en la nova Diada Nacional. I a tots aquests joves d'Arran, d'Endavant, del SEPC... els utilitzarien com a ma d'obra, carn de canó, els dirien coses maques mentre resultessin útils, i després els llençarien a la paperera, com ha fet sempre la burgesia amb els moviments populars: utilitzar-los quan serveixen, destrossar-los després. Quants errors ha comès l'esquerra per deixar-se utilitzar per les classes dominants en moments "d'unitat nacional"! (Montoneros amb Malvinas, exemple sagnant).
La Segona República Espanyola va començar a crear un país democràtica i socialment avançat precisament perquè el moviment popular i l'aliança política que la van fer possible estaba netament escorat a l'esquerra. És quan s'obre el meló, quan es construeix el que després serà. Més encara, és abans de que s'obri el melò quan es construeix el que vindrà. Un cop declarada la independència, ja és tard. O no et penses que els poderosos (amb les seves titelles convergents) no ho tindran tot lligat i ben lligat molt abans de convocar el suposat referèndum? És que no el convocaran fins a tenir-ho tot lligat, la policia no és tonta!
3) Tot això, ademés, no pot fer-nos oblidar que estem en un moment d'excepció social i democràtica sense precedents. Hi ha una aliança formada i és la de CiU i PP (amb el suport còmplice del PSOE), al servei dels especuladors, la patronal i la banca, per destruir els drets dels treballadors i el que queda d'estat del benestar. Aquesta és la batalla que jo veig ara com a prioritària. Que també, al mateix temps, hauriem d'anar construint les aliances que permetin una futura República Socialista Catalana? OK. Però no ens passi que, tan ficats en la qüestió de "l'alliberament nacional" tan debatre si ens aliem amb la dreta catalana per a aconseguir-lo o no, resulti que quan ens volguem adonar, no hi hagi nació per alliberar, perquè ens han robat fins i tot l'aire, i treballem 13 hores al dia 6 dies per setmana, com vol la troika.
ResponEliminaPerdón por la chapa! ;)
Crec que busques en el text arguments per contradir que són inexistents, ja que pel que relates en el seu conjunt, opines el mateix que jo. Em fa l'efecte que et contradius en alguns aspectes i seguiré l'esquematització que has fet per trobar en el que dius, els punts d'unió amb el que dic, i com aquests són els clau:
ResponElimina1)Quan parlo de la imminència em refereixo al procés de construcció de la nova "realitat social" (que molt probablement serà la independència però que com dius, pot ser un altre escenari). Aquest procés ja ha començat i ho podem veure amb el concepte de les "estructures d'estat" de Mas. I això que anomenem la Unitat Popular ha de ser la nostra guia per la construcció d'aquesta realitat social. Ja n'ets conscient (veig a l'altre blog jejeje) dels contactes entre l'EI i EUiA i d'això es tracta.
2) Per un cantó aludeixes a la indissoluble connexió entre l'Alliberament Nacional i el Social, però si més no, alhora et diferencies de nosaltres perquè dius que vosaltres prioritzeu i podeu per davant la bandera social, creient que nosaltres preferim unir-nos amb CyU (botiflers de veritat, tu no t'has de preocupar) perquè duem l'estelada (la roja eh, isempre junta al drap roig, morat (feminisme eh! jejeje) i negre). Hi ha prioritats doncs o no?, perquè per a mi, així com a la majoria de l'EI, no, tot unit. La Unitat Nacional aplega a CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i DC (no et deixis el Berlusconi català!), però en cap cas l'EI. On era l'EI mentre ICV-EUiA i ERC (esquerres...) estaven al costat de CDC, UDC, SI, DC i feixites semideclarats com EC? Doncs fent la manifestació de sempre a les 5 des de Uriquinaona cap al Born i no des de Passeig de Gràcia cap a la rebuda de Gispert al Parlament. Als que han utilitzat ha sigut a ERC i ICV-EUiA per mantenir un govern espantyolista amb el PSOE regional al capdavant i encara en aquests moments, uns altres, per defensar la darrera oportunitat d'encaix amb l'Estat Espanyol (Pacte Fiscal).
3)I justament perquè van lligats els eixos nacional i social ens hem d'avançar a la dreta i començar a construir les "nostres estructures", que han de ser la Unitat Popular.
Salut i encantat de debatre!
PD: Arran és un col·lectiu juvenil sí, però el SEPC no és estrictament juvenil (n'hi ha que són molt grandets i encara estudien) i Endavant és una organització en cap cas juvenil. I en conjunt l'EI ha crescut moltíssim, però si eres a la mani de l'ANC poc ho vas poder apreciar.
Si ja et dic que entre l'EI i els meus hi ha molt poquetes diferències, o sigui, que no estic discutint amb tu perquè tinguem postures contraposades, més aviat plantejo dubtes sobre com penso que estan en aquests moments les postures hegemòniques en un possible procés cap a la independència de Catalunya.
ResponEliminaPer tant no suposo en cap moment que ni tu ni la gent de les CUP, per exemple, vulgueu anar del bracet amb CiU, em refereixo a que l'aliança que s'està bastint per al procés de creació d'un Estat Català te a CiU com a pal de paller, i que aquesta és l'estratègia del moviment independentista majoritari. Veig més probable ara una "aliança nacional" conservadora-neoliberal-socialdemòcrata que no pas un moviment que defensi els interessos de les classes populars. I puc imaginar un escenari on aquest procés tiri cap endavant i gent propera a l'EI senti els crits de sirena i s'hi apunti, pensant "primer la independència i després veiem". Igual que imagino que gent d'ICV-EUiA s'hi voldrà sumar dient coses com "la lleialtat al país, el respecte a les institucions..." i aquestes merdes que a vegades diuen alguns dels meus. I dic que si es produeix aquest escenari, que em sembla el més probable, haurem perdut, perquè ens hauran portat cap a on ells volen, al seu terreny.
Sobre que primer uneixo i després separo els conceptes "alliberament nacional" i "alliberament social"... doncs és que aquesta és una de les potser poques diferències entre tu i jo: que és que jo no soc independentista, què vols fer-hi. I si et soc sincer, personalment me la porta bastant fluixa l'alliberament nacional, que per si sol no significa res per a mi. A mi el que m'interessa és la construcció d'una societat justa, i pert suposat, la vull com més extensa millor, no em conformo amb tenir-la només a Catalunya: m'agradaria, per exemple, una Unió de Repúbliques Socialistes Europees (o Eurasiaticoafricanes, ja posats) ;)
Això no treu que si puc aconseguir "l'alliberament social" a Catalunya, doncs vale, a por ello. Però independitzar-me d'Espanya per quedar-me igual, que quieres que te diga, pa ese viaje no hacen falta estas alforjas. M'entens?
I segueixo pensant que en aquests moments la batalla principal on hem de posar tota l'energia és ultraliberalisme vs. ciutadania/democràcia/drets (o com es deia abans, capital vs. treball) i no Catalunya vs. Espanya. Però entenc que hi hagi sectors que entenguin que ambdues lluites son importants i hauriem d'aconseguir trobar espais unitaris.
PD.- EUiA va convocar i assistir a les dues manifestacions de l'11S, de fet sempre ha convocat a la mani "clàssica" de les 17h, encara que jo mai hi hagi anat ;) Sobre assistir a la mani de l'ANC, doncs vam tenir debat... i dona per molt, ja ho comentarem amb una birra, si eso.