Durant el
matí els piquets dels sindicats van fer la seva tasca informativa amb una
general normalitat, entenent l’increment en el seguiment massiu de la jornada.
A diferència d’anteriors convocatòries la del 29M va ser més secundada. Hi va haver
algun incident d’eixelebrats que no entenien els objectius de la tasca de
piquet, però de manera molt minoritària i sense una afectació gaire important,
ja que a un dia després no hi ha ferits per acció dels sindicalistes. Per
contra, de Torrelavega (Cantàbria) a primera hora del matí ja s’anunciava l’agressió
d’una membre del piquet per ferida d’arma blanca. Al centre de la capital
catalana, els Mossos d’Esquadra van tenir la funció de protegir El Corte Inglés
amb gran contundència. Els negocis que s’ho podien permetre (grans
multinacionals de la restauració com McDonald’s o Starbucks) havien incrementat
la seguretat privada per garantir que els seus establiments obrissin gràcies a
la tasca coaccionadora que havien provocat que els seus treballadors en
situació precària no poguessin exercir el seu lliure dret a vaga.
Arribada la
tarda el Passeig de Gràcia es va anar omplint de gent que venia a manifestar-se
en contra de la Reforma Laboral i, en conseqüència contra el sistema capitalista
i la burgesia, que són els que la fomenten i la imposen. A dos quarts de 5 la
manifestació llibertària (CGT i CNT) iniciava el seu recorregut des de
Jardinets de Gràcia cap a plaça Catalunya travessant el principal eix comercial
del país. Aquesta marxa es va creuar amb la que iniciaren els sindicats grocs
(CCOO i UGT, entre d’altres) i els partits capitalistes (PSC-PSOE, ERC...) a
les 6 al centre de la ciutat per enfilar Passeig de Gràcia. Si més no, la
massiva participació va deixar tothom aturat ocupant tot el passeig i sense
poder avançar des de plaça Catalunya. I des d’aquí a la mateixa hora havia de
començar la manifestació alternativa, la indignada, l’anticapitalista, etc.
Estava anunciat que seguiria el recorregut per la Ronda Sant Pere fins a Via
Laietana, des d’on continuaria en direcció al Parlament de Catalunya (al Parc
de la Ciutadella).
"Qui tanca el camí a la Revolució Pacífica li obre a la violenta"
John Kennedy
Tot anava
bé, fins que quan es va intentar avançar pel creuament de Passeig de Gràcia,
plaça Catalunya i Ronda Sant Pere, un grup de violents van impedir el
desenvolupament de la marxa. Aquests, anaven guarnits de cascs i armats amb
tota mena d’eines repressives que anaven molt més lluny de les clàssiques
porres. Eren els Mossos d’Esquadra, que en aquells moments van iniciar les
càrregues contra els manifestants encenent la ràbia d’una colla de joves que va
decidir respondre’ls amb la mateixa moneda (però sense els mateixos recursos,
està clar). Després de la primera càrrega de la policia aquests manifestats van
incendiar un contenidor, cosa que va fer retrocedir els cossos repressius.
Aquest “èxit” de la violència va comportar la idea de amb més violència s’aconseguiria
avançar, però una gran majoria de la manifestació va dissuadir els que carregats
de ràbia pretenien optar per l’agressivitat. Amb l’ambient calmat i els Mossos
a la plaça Urquinaona tot semblava que la manifestació alternativa es podria
desenvolupar. Però no, com que la violència no sorgia de la manifestació la van
haver d’exercir els cossos d’”ordre”. D’aquesta manera van iniciar una nova
càrrega per acabar d’encendre els nervis dels poc experimentats en coacció
policial, que van respondre rebentant els vidres de la catedral del consumisme
(El Corte Inglés) i incendiant l’establiment que explota els productors del
tercer món comprant cafè a preus ridículs i venent-los a preus extravagants per
inflar els beneficis pels seus dirigents dels Estats Units (Starbucks). A
partir d’aquí ja van tenir l’excusa per la repressió policial, i la van
aprofitar al màxim. Els Mossos d’Esquadra van carregar els seus fusells de
boles i van començar a disparar indiscriminadament als manifestants. Van anar
avançant per tota la Ronda Sant Pere, però no es van aturar allà. Tot i que els
Bombers en lluita es van posicionar a primera fila per protegir i diferenciar
els manifestants pacífics (una amplíssima majoria) els Mossos no van dubtar a
incrementar el grau de violència llençant-los-hi gasos lacrimògens i fent
córrer a joves, però també nens i gent gran, per tot el centre creuant la plaça
Catalunya fins a les Rambles. Allí es van ajuntar els quatre blocs (els dos del
cantó de El Corte Inglés i els que baixaven de la banda del Fnac i des del
carrer Pelai) deixant desert el centre de la ciutat en un temps rècord. En
conseqüència els incidents es van escampar pels voltats del cor del la ciutat:
Gran Via de les Corts Catalanes, el Raval, Via Laietana i plaça Urquinaona,
etc. A un altre cantó de la capital, on havia de prosseguir la marxa, a l’Arc
de Triomf, es van anar aglomerant les que volien finir la manifestació. Si més
no, entre que s’havia fet tard (ja eren les 10 de la nit) i que les forces
policials creaven un clima molt tens amb sirenes i desbandades de cotxes
patrulla per tots els carrers la jornada es va anar donant per acabada. El
govern català va assolir el seu èxit, aturar la crítica al règim. Els quedava
la mala imatge donada, que durant el dia d’avui (divendres 30) i d’en endavant,
els mitjans de comunicació manipulats pel capital ja s’encarreguen i s’asseguraran
de tergiversar la informació per denunciar la massa popular i elevar fins la
categoria d’herois i màrtirs els veritables executors de la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada