Valuoses abstencions

“Si les élections pouvaient changer la vie, elles seraient interdites”

Irie Révoltés

Sempre paro molta atenció a l’abstenció. M’interessa moltíssim veure, més enllà d’una opció representativa, que la resposta d’una gran part de la població és no participar del procés electoral que sigui. Una opció, l’abstenció, que com les representatives és plural, doncs les raons que poden motivar aquesta decisió poden ser, en grans trets i deixant-me aïllades qüestions que s’hi puguin sumar, de caràcter actiu o passiu. És a dir, l’abstenció pot ser activa, quan es busca boicotejar el règim rebutjant les regles de joc; o passiva, quan per la manca d’interès no es troba cap argument per participar del procés electoral. Com he deixat caure, hi ha més raons que poden motivar o determinar l’abstenció, com estar malalt, de vacances, etc, però poso l’accent en quan l’abstenció és volguda, activa o passivament.

Respecte les eleccions al Parlament de la CAC ja vaig fer una entrada on posava èmfasi en l’abstencionisme per analitzar els resultats a “Una altra manera de veure els resultats”. Destacava el gairebé 40% del cens que no tenia representació, principalment per haver-se abstingut, però també per haver votat nul, en blanc o a candidatures que no van assolir representació. A continuació feia l’exercici d’imaginar com serien els resultats si es comptabilitzessin les dades de diferent manera, però aquesta part ja va més enllà d’on vull arribar.

Relativitzant el N9N

Moltes veus, d’entre les contràries, la majoria, però també d’entre les que van anar a “participar” (votar) el diumenge passat, van reduir tot el seu argumentari, tota rèplica possible, tota raó per deslegitimitzar la cita, en la baixa participació. De seguida, moltes altres veus sorgien per compensar aquest anàlisi relativista de la jornada de “participació”, destacant altres dades per donar valor a la pseudoconsulta: el percentatge de gent que va anar a votar és superior al de la que va votar al PP de Rajoy les darreres generals al conjunt de l’estat, els vots pel Sí – Sí superaven els vots del No incloent els vots de les forces espanyolistes al 2012 (PP, C’s, PSC-PSOE i PxC) que diumenge van apostar per l’abstenció, entre d’altres exemples.

El que està clar és que, per aquest cas concret, hi ha una part de la política actual que s’entesta a donar valor a l’abstenció, quan mai se li ha donat. A la meva ciutat, Mollet, el PSC-PSOE, que governa la ciutat i es va posar d’esquenes a la celebració de la consulta, va emetre un comunicat on provava de desprestigiar la jornada relativitzant els resultats i que el mitjà local, Contrapunt, titulava “El PSC de Mollet destaca la<no-participació> el 9N”. El PSC, i el de Mollet! Sí, aquest partit a la deriva obria un meló força interessant amb aquesta bajanada de crítica, perquè, i aquí rau la clau, només fa que tirar-se pedres al seu propi terrat.

Dignificant el N9N

Deixant en stand-by aquest cas, veurem com aquest interès per dignificar l’abstenció no es pren seriosament quan analitzem altres resultats. Per exemple, a totes ens va sorprendre i espantar els resultats de les eleccions europees a França. Malgrat el que ara relativitzarem, els resultats del Front Nacional segueixen sent preocupants i necessiten, independentment del valor que li vulguem donar a l’anàlisi amb l’abstenció, un contraatac contundent. Però realment va ser l’opció més triada pel Parlament Europeu els feixistes de Le Pen?

La gran majoria de franceses i francesos no van escollir votar al FN, ni a la UMP. La majoria de la gent, més del 50%, va escollir l’opció de l’abstenció. Si més no, no en va sortir ni un “representant” de la no-representació, i la majoria de les diputades que van enfilar el camí cap a Brussel·les ho van fer amb una carpeteta del FN.

Un altre cas esperpèntic pot ser el de les eleccions presidencials dels EUA. Seguim els processos electorals ianquis amb molta atenció, en veiem tot el procés previ de primàries amb connexions diàries, en fem especials de seguiment de la jornada com si fos a casa nostra, i acabem veient el president sortint com l’home més poderós del món. Però si més no, no parlem de l’abstenció. No parlem del que significa realment que “l’home més poderós del món” només tingui el suport de gairebé 67M de persones... d’una població, la estatunidenca, de més de 316M en total.

Abstenció	Participació	Partits segons participació
41%	59%	Partit Demòcrata: 51%
		Partit Republicà: 47,2%

D’aquesta manera, si donem valor a l’abstenció, tenim un Barack Obama recolzat pel 30% aproximadament del seu electoral. És a dir, a “l’home més poderós del món” l’han votat només un de cada tres ciutadans estatunidencs amb dret a vot. Amb aquest recolzament, si el Gran Cap de Washington es dedica a “portar la democràcia” arreu, els i les catalanes ens podem considerar ja, un poble que ha decidit ser independent i no li ho han permès (des de dins i des de fóra).

Relativitzant el govern PSC-PSOE a Mollet

Tornant al cas local, mirem com el PSC-PSOE governa Mollet, amb quina abstenció i quan suport té al darrere. Si atenem a la seva consideració respecte el 9N, potser haurien de mirar d’abandonar la poltrona i cedir el poder al carrer, doncs l’opció més seguida va ser la “no-representació”.

En el seu moment ja vaig fer el gràfic per mostrar la poca representativitat que tenia el govern local que havia sortit de les eleccions municipals de 2011. Més de 6 de cada 10 persones amb dret a vot a Mollet no són representades a la institució. La majoria de la gent, doncs, va decidir no participar i, per tant, concedir al consistori sorgit poc valor democràtic. Però si més no, això de la baixa participació i tal només va ser un apunt inicial en tots els anàlisis que es van fer: “s’ha de fer alguna cosa per remeiar-ho”, i no es fa res; “la gent està farta de la classe política”, però no es fan les coses diferent, etc. No es va donar a l’abstenció el valor que se li dóna ara per aquest procés participatiu... per una senzilla raó: amb l’anàlisi del PSC Mollet del N9N queden totalment deslegitimitzats per governar la ciutat.

Si les dades de participació no són suficients per entendre que no tenen credibilitat per continuar governant la ciutat, val la pena seguir filant prim per veure com s’extrapola aquesta lectura amb el seu propi recolzament. Si vèiem que l’abstenció, o el conjunt d’opcions no representades, eren d’unes 20.000 persones, queda totalment ridícul el govern de l’alcalde Josep Monràs, sustentat per poc més de 6.100 vots. Caldria afegir-hi els sobreexitosos resultats de CiU, amb qui governa, però difícilment es podrà millorar la falta de credibilitat per continuar ostentant el poder local.

Així, si són capaces de governar una ciutat de més de 52.000 habitant amb el suport del 16% dels electors, com tenen els nassos de relativitzar un “procés participatiu” on va participar-hi el doble de gent? Com pretenen ridiculitzar el vot dels independentistes (Sí-Sí) si aquesta opció va recavar més de 2.000 suports més que el seu partit?

Definitivament hi ha una resposta molt senzilla: ceguera política. Això, o una miopia bastant pronunciada que els fa, no només deixar anar bajanades i desprestigis com aquest que només els fa que quedar més en ridícul, sinó també altra mena de comunicats, com quan es pensa que al darrere dels moviments socials hi ha els partits clàssics de l’esquerra alternativa, o al darrera del procés sobiranista hi ha el partit clàssic de l’independentisme. Aquesta ceguera o miopia, crec que és volguda. No crec que siguin tant babaus de creure’s de veritat això que diuen, perquè el que sospito és que seguint a Goebbels i el seu “repetida mil vegades, una mentida es converteix en veritat”, aquest és el darrer intent per aferrar-se a la poltrona que a la primavera florirà i farà fora els capullos que no siguin capaços de treure’n res de profit.