5 dades de les eleccions d’Andalusia ’15 que no t’explicaran

   1) Malgrat l’èxit rotund que es plasma sobre Susana Díaz, es va quedar més gent a casa de la que va votar al PSOE. L’abstenció representa el 36% i són més de 2 milions de persones les que van escollir aquesta opció. Més de 85mil persones més van escollir l’opció de no votar per davant de l’oferta del #YoConSusana. En conseqüència, l’opció més escollida pels i les andaluses va ser l’abstenció. Respecte les que no van anar als col·legis electorals, només poc més de 200mil persones van decidir votar al PPSOE. Així, de cada 100 andaluses 36 es van abstenir i només 39 van votar al PSOE o al PP.

   2) Gairebé tots els diaris glorificaven la líder andalusa, però en aquestes eleccions el PSOE ha obtingut el pitjor resultat de la seva història. La darrera fita d’aquest “èxit” de pèrdua de vots està en els comicis de 1994, on el percentatge (respecte el total de vots emesos, no del total de votants potencials) va ser del 38,71. És a dir, tres punts per sota de l’actual resultat (35,43%). En conseqüència, els “socialistes” celebren amb grans festes i traient pit que a Susana Díaz l’han votat 118.881 persones menys de les que van votar al corrupte dels ERE’s Griñán. L’actual pendent d’imputació (o investigació...) va rebre més suports electorals que la que sembla ser l’esperança del “socialisme” espanyol. Si ho comparem amb els resultats de l’altre responsable del major cas de corrupció (en € totals), a Chaves el van votar 769.254 més que els que van practicar el #YoConSusana.

   3) Si no féssim cas a la Llei d’Hondt, ni practiquéssim distincions en els vots de cap mena, els resultats serien molt diferents. Si es fes la repartició d’escons per vots emesos el PPSOE perdria i els altres guanyarien. El PSOE perdria gairebé 10 parlamentaris i el PP 4. Per contra, qui tant es queixa de la llei electoral faria créixer la seva presència: IU en guanyaria 3 essent el que més la pateix, C’s n’inclouria un més i Podemos, qui menys ho pateix perquè entra en totes les circumscripcions, també en sumaria un de més. A part, n’entrarien fins a 7 d’altres formacions que no han pogut entrar ara. En conseqüència, si es fes la repartició d’escons per vots emesos UPyD, el PA i el PACMA  tindrien representació. Amb l’1,93% dels vots (76.653) i l’1,53% (60.707), UPyD i el PA, respectivament, entrarien amb 2 escons, i el PACMA amb el 0,8% (31.735) en colarien un. A més, hi hauria 3 escons més repartits entre la resta, dels quals els feixistes i/o liberals VOX, CILUS i FE de las JONS tindrien més opcions per haver superat el 0,1% (18.017, 11.180 i 4.811 respectivament).

   4) Si respectéssim l’opció de no participar del circ electoral a l’hora de plasmar l’actitud de la gent en el Parlament, l’abstenció faria que gairebé 40 escons fossin de la no-representació. Representaria la primera força al Parlament amb 15 seients més que el PSOE, que en aquest cas estarien vuits. Més d’un terç dels escons estarien buits i governar en solitari significaria fer-ho amb 24 de 109 per la presidenta Díaz. Així, totes les candidatures perdrien en escons menys IU i les que entrarien. El PP en perdria 15, Podemos 5 i Ciutadans 3. El més damnificat per la llei electoral no veuria mutat el seu resultat amb l’entrada de 39 escons de la no-representació, i en aquest cas entrarien UPyD, el PA i el PACMA però no els altres feixistes i/o liberals (VOX, CILUS i FE de las JONS).

   5) En un país de gairebé 8 milions i mig d’habitants només se’ls va permetre optar a representació a 6.284.016 per allò de que la infància i les immigrades no tenen dret a ser representades, només es van sentir cridades 4.017.912 persones i les governarà un partit votat per menys d’un milió i mig de votants. Per tant, el Parlament andalús no representa el poble andalús i la nova Junta es constituirà amb una dubtosa legitimitat que el sistema aprova i celebra.

Vinyeta còmica sobre les eleccions andaluses de 2012, que bé podria aplicar-se a les de 2015.