Carta a la classe mitja

Estimada classe mitja,

No m’agradaria que t’ofengués el que et vinc a dir, que és tota una veritat que em surt del cor i de la més cordial sinceritat. Sempre m’has dit que era un dels teus i m’has volgut relacionar amb els que has definit com els meus iguals. M’has insistit en les diferències que existeixen amb les classes més humils, que jo no era com ells. M’has volgut donar a entendre que ens trobàvem a mig camí entre els rics i els pobres i que si feia bé les coses esdevindria dels primers i si les feia malament aniria a petar amb els altres. Has de saber, però, que no ets ningú!

L’adjectiu que més t’escau és “il·lusa”. Ets una gran mentida que els de dalt s’han inventat per fer-te creure que ets quelcom diferent als que encara tenen menys que tu. En aquesta societat només hi ha, com sempre, dues classes, els opressors i els oprimits, i tu formes part dels oprimits. T’han anat donant peixet perquè t’aïllis dels problemes dels demés per tal de que no vegis que també són els teus. I burra com ets t’ho has cregut. Ara, en temps de crisi, veus com comences a perdre allò que havies anat aconseguit i et segueixes creient els que t’han enganyat sempre i que ara diuen que és perquè has fet les coses malament.

Ets classe treballadora i punt. Que tens més que altres? És veritat, però encara tens menys que el que t’enreden. Aprèn a tindre empatia amb els que més pateixen i reivindica que vosaltres sou majoria. No et deixis enganyar més i tingues en compte que tard o d’hora acabaràs patint el mateix que pateixen els més humils. Que per molt que a tu no et fotin fóra de casa ni hagis de remenar entre les deixalles quelcom per viure, patiràs també les seves repercussions.

PD: Si veient la imatge se t’acut pensar que la classe mitja és el grup del mig t’equivoques (altre cop per il·lusa). A la piràmide només es poden veure dues classes: els que aguanten i els que són aguantats.