Ningú ens representa

Aquest diumenge presenciarem l’acte final del Gran Circ de la Democràcia. Després de l’aparició dels pallassos que han sortit a escena a entretenir-nos amb les seves bromes i tonteries, hem vist alguns acròbates intentant col·lar-se a l’espectacle i com les feres sucumbeixen a les fuetades de l’ensinistrador. I, finalment, com diu la cançó, “al públic, per força, ens han fet venir aquí i cada quatre anys ens fan aplaudir”.

La primavera que vam viure aquest any tenia molts lemes, moltes pancartes originals ens dotaven de missatge contundent per denunciar el que trobem injust, ens sentíem atrets per multituds d’eslògans i assentíem amb el cap cada cop que en llegíem un de nou. Ara toca ser conseqüents amb un dels crits que més hem repetit i que hem assumit com a lema del Moviment dels Indignats alhora que ha esdevingut el pal de paller de l’èxit de les mobilitzacions. Si sabem que el que tenim no és democràcia (o si més no, no com creiem que hauria de ser) no podem pretendre canviar-ho participant-hi, sinó cridant un cop més: “Ningú, ningú, ningú ens representa!”.

Toca que en canvi de llençar paperetes a urnes i oblidar-nos durant 4 anys del nostre poder a decidir, prenem els carrers. Toca que en canvi de legitimar el parlament sortit el 21-N, el veiem com titelles dels anomenats mercats, que no són més que la burgesia de tota la vida amagada al darrera d’empreses i bancs. Toca que en canvi de lamentar-nos per la majoria absoluta conservadora neoliberal i la dictadura dels ens econòmics mostrem més clarament i sense miraments que la nostra elecció és l’acció. I toca que ho duguem a terme.

_____________________________________________________________________

Avui 18 de novembre a les 19h a la plaça Catalunya de Barcelona reprenem l'acció.