El veí el va aconsellar que el talés i que així s’acabaria el problema. Innocent, en Teo va agafar la serra i va tallar. Així, es disposava reformar l’entrada deixant una soca que poc destorbava l’anar i venir de casa .
Si més no, amb el temps el pi va tornar a créixer fins a barrar altre cop la porta. En Teo s’ho va mirar i li va preguntar al veí si no seria millor tallar-lo d’arrel per evitar que tornés a créixer. En sentir-ho, l’home es va posar les mans al cap i va dir que això era una bajanada, que mai calen solucions radicals i que era millor que de tant en tant l’anés talant. Deia que no havíem d’entrar en conflicte amb la terra alhora d’excavar per treure les arrels, que era massa violent per l’arbre i per ell mateix i que el pi acabaria morint.
Les paraules del veí van entendrí a en Teo, però seguia capficat amb la idea. Pensava que per molt que tallant-lo de soca-rel es produïa un conflicte de grans dimensions, potser era preferible a haver de tenir sempre conflictes menors i mai trobar la solució final del problema. Donava voltes a que potser la violència d’arrancar el pi, sent en Teo jove com era, era menor a la d’haver de serrar l’arbre cada dos per tres, fins i tot quan fos vell. I també començava a creure que alguna altra alternativa havia d’existir on confluïssin els interessos del Teo i del pi.
Finalment la mare, la que semblava menys radical de totes, li va dir: “Treu el pi de la porta com sigui i torna’l a plantar a l’esquerra del pati, que hi ha molt lloc i creixerà molt maco.” I així ho va fer en Teo, li va costar molts esforços i sacrificis i hi va passar molt temps però va arrencar l’arbre de soca-rel. Després, amb l’ajuda dels pares, dels veïns i de la gent que passava per allà van moure el pi fins a l’esquerra del pati, on el van tornar a plantar. I allà va créixer el pi i es va fer gros i maco. I en Teo, ara sí, es va tornar radical.
Nota: El pi del conte és màgic, per això creix tan ràpid i necessita que el reguin.
Bona metàfora, tot i que el final m'ha descol·locat una mica. De totes maneres, si ens tapen la porta, sempre podrem usar les finestres!
ResponEliminaPodem usar les finestres, però és una solució reformista. Esdevé un pedaç que res soluciona el problema i que et condemna per sempre ha haver de viure complican-te la vida.
EliminaSalut i encantat per l'interès!
Buscar altres vies és una solució reformista? Potser aqui hi ha l'error, no? Potser la solució passa per inventar altres camins i no buscar els que ens oposen. Si la reacció no sempre ve de cara, no entenc perque l'acció sí que ho ha de fer!
ResponEliminasalut
Vist així pots enfilar-te per la finestra, però llavors cada cop que vagis i vinguis de casa ho hauràs de fer. I com t'ho faràs quan siguis vell?
ResponEliminaPerò també tens raó entenent una nova metàfora, no et portaré tampoc la contrària, en trobaries moltes de pegues... Tu sabies que els tots els pins menys els canaris si es talen no tornen a créixer? Jo no, fins després de publicar l'entrada...