dissabte, 1 d’octubre del 2011

Boi Ruiz, amic dels seus amics

L’actual conseller de Salut és Boi Ruiz i Garcia. Nascut al 1954 a Barcelona és Doctor en Medecina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitalària. Té un llarg currículum en l’àmbit de la medicina, tant laboralment com acadèmicament. És de la Unió Catalana d’Hospitals, associació patronal dels empresaris sanitaris en la qual sempre ha estat molt implicat, va ser director general de 1994 a 2008 i posteriorment president fins que al desembre de 2010 va ser triat per Artur Mas per formar part del “govern dels millors”. Va accedir al càrrec com a independent amb la tasca de conduir la sanitat pública en un moments tan difícils com la crisi econòmica que estem patint actualment.


Els carrers, dia sí dia també, s’omplen de metges, infermers, etc, manifestant-se en contra de les retallades que s’estan fent. Tancaments de CAPs, reduccions de plantilla, etc... Molts dels que no fa ni un any van votar a Convergència i Unió avui es sorprenen de les accions que està prenent Boi Ruiz. Inclús els que no van votar l’actual partit al poder s’esglaien al veure el camí que està seguint la sanitat pública. Doncs què es pensaven? Que la persona que encapçalava la sanitat privada procurés un bé per la sanitat pública? Que un partit neoliberal recolzaria l’estat del benestar? Està clar que això que està passant no és més que un altre pla de privatització del sistema. Com pitjor sigui la sanitat pública més bé es veurà la sanitat privada. I a més, el conseller no se n’amaga (poc que ho podria fer) i deixa clara les seves intencions amb frases com: “Una mútua privada és una solució pel sistema de salut públic”. Què li dirien els seus amics si no els beneficiés? Perquè aquestes persones accedeixen als governs si no és per buscar l’interès dels seus? És a dir, l’interès de classe? Hom pot pensar que la solució rau en que aquest personatge no lideri la sanitat pública, o que el partit que governa no governi... però ens tornem a equivocar. El problema rau en el sistema capitalista, que ja està pensat perquè aquestes coses passin. Les crisis són bons moments per assolir èxits per molt que ens pensem que són moments negatius. Una de dues, o el capitalisme ho aprofita per avançar com ho està fent, o la classe treballadora aprofitem la seva desvergonyida actitud per fer-los fóra i canviar el sistema. Alerta! Canviar el sistema, si pretens millorar-lo ja ho fan bé els convergents, i si pretens reformar-lo... tens l’exemple en l’actual govern central i l’anterior govern de Catalunya... no serveix per res.
Relació d’idees:
Retallades en els sistema de sanitat pública à Privatització de la sanitat à  Accés a la sanitat reduït als més rics à Malestar de la classe treballadora à Identificació dels culpables: la burgesia à Reacció: Manifestació, vaga, revolta, revolució à Lluita de classes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada