De la mateixa manera que podem afirmar des de fa un munt de temps que el PSOE no és ni socialista ni obrer, ara també podem dir amb tota normalitat que ERC no és ni d’esquerres ni republicana. No perquè tot just ara han fet aquest gir, sinó perquè després del darrer Congrés ha quedat manifestat així pels seus líders com a nou rumb estratègic del partit. Potser el Toni Soler ja sabia el que faria el seu amic Junqueras quan deia a la contraportada setmanal de l’ARA dels diumenges que el que calia per combatre l’hegemonia política de Convergència i Unió era una CiU d’esquerres (o potser l’Oriol es va emocionar amb el text del Soler i va decidir dur-ho a la pràctica...). És clar, però, que la cita mitjançant la qual volen vendre aquest gir als electors els ha quedat molt maca, tant, que encara aconseguiran enredar a uns quants desencantats:
“Entre l’esquerra i la dreta, escollim l’esquerra; i entre l’esquerra i el país, treballarem pel país.”
Escollir: Primer de tot sota el meu parer la ideologia no és quelcom que s’escull. O ets de dretes, o ets d’esquerres, o ets de dretes i vols enredar als d’esquerres i dius que ets de centre. Aquesta determinació no ve donada per l’atractiu que li puguis veure a un líder en concret o per la relació existent entre el color de campanya d’un partit amb el teu color preferit. I menys, és clar, no ve determinat pel que et puguin dir. Si ets de dretes és perquè els interessos conservadors o liberals són els teus, aquells que et permetran viure en condicions excelses i a més, serà així de debò (em refereixo al fet de que el que tu et puguis creure no estigui estretament relacionat amb la teva pròpia realitat). Si ets d’esquerres és perquè estàs en contra del sistema imperant (capitalista) perquè no respon als teus interessos, ja siguin individuals o socials. Per tant, ERC no pot plantejar-se una tria entre dreta o esquerra, o és d’esquerres o de dretes.
País: I la resposta que donen a la tria la fan contradir amb la segona part de la cita. Si dic que no es pot sotmetre a tria ser de dretes o d’esquerres, encara menys es pot fer amb dos conceptes com els de país i esquerres, ja que o ets d’un país o ets d’un altre. Ser d’esquerres implica ja treballar pel país, com ser de dretes també, però cap a una altra direcció. Per tant, fóra de ser estúpid, sobreposar el país a l’esquerra ideològica és negar-la per complet i més si tenim en compte el context en el que esdevé la cita. Així, si ERC decideix país està manifestant, de manera molt populista això sí, que pretén anar de bracet de CiU: acompanyar al germà gran en les aventures patriòtiques i anar empassant les anades i vingudes que aquests fan amb el PP.
La nova ERC vol canviar de rumb, i si abans amb el tripartit s’interpretava que entre esquerra i país escollien esquerra, ara que volen canviar de direcció han d’escollir país. En conclusió, hem d’entendre que a dia d’avui ha quedat prou clar i manifestat per ells mateixos que, a més d’haver deixat de ser republicans (tot i que ara emfatitzen els seus valors) fa un temps enrere, també han deixat de ser d’esquerres. I és que si sense la E d’esquerra ni la R de republicana sols els queda la C de Catalunya, han escollit país.
Vull aclarir que a ERC estic segur que la majoria de gent és d’esquerres i desitgen el canvi cap a una societat més justa trencant amb el sistema que ens regeix actualment i que dia a dia va malmetent les vides de la majoria dels catalans. Si més no, s’equivoquen d’estratègia, sota el meu parer, ja que es pot treballar pel país des de l’esquerra i aprofitar l’embranzida independentista per assolir la llibertat nacional amb els que també ho vulguin. Però el que ha passat el darrer cap de setmana és la submissió del partit vers CiU, que els assistents han acceptat amb clara majoria enredats altre cop pels nacionalismes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada